La Gespa té els seus orígens en les representacions de "Els Pastorets" que van començar a fer un grup de joves que, pels volts de 1965, rondaven els quinze anys. Explica en Ramon Serra, a qui s'ha d'atribuir, juntament amb en Ramon Sarquella, la paternitat de La Gespa, que va arribar a Palamós un vicari, en Xavier Ferrer, que li va proposar de buscar un grup de joves que volgués representar un adaptació feta per ell mateix dels pastorets de Folch i Torras. En Ramon Serra, que havia estat un col·laborador destacat de l'agrupació teatral Calderon i que s'ocupava d'organitzar sessions de cinema infantil a La Cultura, s'hi va animar de seguida i, d'aquesta manera, l'any 1965 es van iniciar les representacions de "Els Pastorets", que van crear el clima  i el rodatge per a l'aparició de La Gespa. Aquest grup de joves, l'any 1969,  va representar "El més petit de tots" de Josep Mª Folch i Torras sota el nom d'Agrupació Teatral del Cine Club Palamós i el 1970 ja va iniciar una successió ininterrompuda durant disset anys  de representacions teatrals amb el nom de La Gespa.

És interessant fer una referència a l'origen del nom "La Gespa". D'entrada es  diuen Grup Escènic Palamosí però de seguida algú sap veure en les inicials d'aquesta denominació la paraula Gespa i la simbologia que se li pot donar, i acorden dir-se Agrupació Teatral La Gespa. 

Avui tothom sap què significa el mot comú gespa i és fàcil associar-hi el verd, color de l'esperança, i la tendror, pròpia de la joventut, com la de les persones que componien el grup. Però, en aquells anys, recórrer al símbol de l'esperança anava més enllà del tòpic aplicable en qualsevol moment a la generació més jove. La tria del nom portava implícit el missatge de voluntat de superació del franquisme i de recuperació de la identitat cultural i política catalana. El nom, doncs,  inscriu el grup dins d'aquell moviment civil de represa cultural que ja s'anava estructurant políticament (el 1971 es fundà l'Assemblea de Catalunya). I si tenim present que en el moment en què s'escull aquest nom pràcticament ningú no sabia què volia dir la paraula gespa (la gent deia, tranquil·lament, "séspet") es fa patent la intervenció d'alguna persona que, com Salvador Espriu, havia "viscut per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa". Aquesta persona fou Santiago Bañeras, l'intel·lectual palamosí que, en l'àmbit local, encarna la història de les classes de català, i de coneixement de la cultura catalana, fetes en la clandestinitat.

tornar al principi

La Gespa, com a Agrupació teatral amb aquest nom, comença a actuar el 1970 amb l'obra "Pi, noguera i castanyer" dirigida per Ramon Serra. Al llarg d'aquests anys el conjunt de persones que han estat actors o col·laboradors formen una extensa llista. Alguns es mantenen durant tots els anys; d'altres, per motius de feina o familiars, han de deixar el grup i van sent rellevats progressivament per altres persones.

 Els primers anys són d'aprenentatge i es representen obres d'entreteniment per al públic. El 1971, però, ja representen "La sala d'estar" de Graham Green que marca la voluntat d'almenys una part de La Gespa d'evolucionar cap a un teatre de més alt nivell literari i amb major contingut social. Alternen, però, en els anys següents, les obres d'entreteniment del tipus "La família Reniu estiueja" de Santiago Vendrell o "Jo seré el seu gendre", de Jaume Vilanova, amb d'altres més ambicioses com "Figuretes de vidre" de Tennesse Williams.

 La representació de "Aigües encantades" de Puig i Ferrater, el 1974, marca l'inici d'una nova etapa de teatre molt compromès, amb una selecció d'obres molt lligades a la realitat política del moment, representades amb la voluntat de provocar el públic, de fer-li prendre consciència de la realitat política en què viu, de fer-li prendre partit a favor del moviment popular que reclamava el retorn de la democràcia. Van ser els anys que, no pas sense por ni sense risc, el clam per les llibertats individuals i col·lectives va desbordar el control de la dictadura i va saltar al carrer i als escenaris.

La Gespa, com altres grups teatrals, i com ho van fer els cantautors per la seva banda, des de l'escenari, van donar veu i van obrir camí a tot aquell clima de revolta dels darrers anys del franquisme i de la transició. En aquesta etapa, hi va deixar la seva empremta un altre vicari,  Jesús Calm, no pas perquè La Gespa estigués lligada a l'església sinó per la incorporació del capellà, com un més, en la vida civil. D'alguna manera testimonia el paper que van tenir alguns membres de l'església en la transició política. L'obra "Fins al darrer mot", d'Alexandre Ballester, representada el 1975, poc abans de la mort de Franco, acabava amb l'exhibició d'un cartell amb una lletra per cada actor que, combinats adequadament, componien la paraula llibertat. Ara ens pot semblar una escena d'una absoluta innocència però  en aquell moment significava un desafiament total a les autoritats polítiques i els actors tenien plena consciència de la transgressió i del risc personal que podia suposar. Val la pena recordar que aquesta obra, que va ser programada dins els actes de la Festa Major, va ser representada al malaguanyat teatre Carmen. Ningú no sabia, en aquell moment, que seria l'última obra que s'hi representaria abans que les màquines, amb traïdoria, convertissin en un solar l'emblemàtic edifici, inaugurat el 1929, que Isaac Matas va fer construir. Un episodi més de la història de la pèrdua dels edificis més rellevants de la vila. Un moment tràgic per al teatre palamosí.

Teatre Carmen

(foto procedent de l’Àlbum Palamós Retrospectiu recopilat per Carles Sapena i editat per l’Ajuntament de Palamós 1983)

La selecció de les obres amb la realitat política del moment queda palesa amb la representació, el 1975, també, de l'obra "Dins un gruix de vellut" d'Alexandre Ballester, que representa la mort d'un dictador, vetllat per un militar, un bisbe i un banquer, que fan un seguit de reflexions molt il·lustratives del teatre del moment. 

Consolidada la democràcia, i potser arran de la reflexió que va seguir a la crisi provocada per la representació de "Fastos infernals", del TEI de Sant Marçal, una dura crítica a l'església que va ocasionar la sortida d'algun membre del grup, La Gespa incorpora en la seva selecció obres que pretenen abastar un públic més ampli. Però, cap a la meitat de la dècada, la seva activitat ja comença a ser interferida per la inseguretat de l'edifici on hi havia la sala de La Cultura, espai habitual de les representacions de La Gespa, i també de la seva planta baixa on hi havia el cinema Conchs

El tancament d'aquests locals per obres va posar fi a un cicle llarg i brillant de representacions i d'acció en pro del teatre i de la cultura i en va interrompre  la continuïtat, és a dir, la possibilitat que s'hi anessin incorporant nous elements i s'anés mantenint viva la flama. La darrera obra que van representar fou "Un dels últims vespres de Carnaval" de Carlo Goldoni, l'any 1987, que com a culminació de la seva trajectòria, van representar al Teatre Municipal de Girona.

Tornar al principi

Més enllà de la magnífica tasca que La Gespa va dur a terme dalt de l'escenari, té un gran valor l'organització de la Mostra de Teatre Infantil, que revela la voluntat de contribuir al desvetllament de la població, de pujar des de la infància un públic sensible al teatre, de crear una pedrera de joves que es vagin incorporant al grup i vagin prenent el relleu. En aquell moment, iniciar la mostra no va significar només redactar les bases de participació i organitzar les representacions, sinó també convèncer les escoles, preparar els grups, dirigir molts assajos, obtenir la col·laboració de mestres i pares per fer decorats, vestits, etc. De vegades, fins i tot, escriure les obres. Obres en les quals es deixava sentir la preocupació pels temes socials i que al cap dels anys han esdevingut les més memorables com "Un món per a tothom, un món per a cadascú".

La Mostra es va iniciar l'any 1974 com a concurs però de seguida se li va voler treure el caràcter competitiu i es va transformar en mostra. Des del començament, sempre va tenir un gran èxit de participació. Es va fer vuit anys seguits però es va haver d'interrompre els anys 82 i 83 per manca de suport municipal. L'any 1984, amb un govern municipal de diferent color polític, es va tornar a activar però ja no es va poder fer a La Cultura perquè no oferia garanties de seguretat i es va fer al pati interior de les Galeries Carmen. Va ser l'última vegada. La manca d'un local adequat per fer les representacions hi va posar  fi.

A part de l'èxit local, la Mostra té el mèrit d'haver servit de model al grup de teatre de Sarrià de Dalt per a l'organització de la Mostra de Teatre Amateur de les Comarques Gironines. A partir d'aquest moment, Sarrià de Dalt va esdevenir capital del teatre gironí.  La Gespa va portar sempre les seves obres a aquesta mostra i hi va poder mesurar el seu nivell en comparació amb els millors grups de Girona, d'Olot o el TEI de Sant Marçal. Amb aquest grup, dirigit per Pep Cruz, La Gespa va mantenir sempre una molt bona relació i van competir a l'hora de presentar el millor teatre d'avantguarda del moment. Durant bastants anys la preestrena de les obres del TEI es va fer a Palamós. La participació a la Mostra de Sarrià de Dalt va significar un repte important per a La Gespa: va passar d'actuar per a un públic local de familiars i amics a actuar davant un públic afeccionat al teatre que avaluava les actuacions dels diferents grups. Aquestes actuacions a Sarrià van ocasionar les primeres contractacions per representar les obres en algunes poblacions gironines.

L'any 1979 la Diputació de Girona va assumir l'organització de la Mostra de Sarrià i la va transformar en la Campanya de Teatre Amateur. Això va significar, per a La Gespa, entrar en una etapa de semiprofessionalització. Entrar a la roda de teatre de la Diputació comportava representar l'obra a tantes localitats com grups participants hi havia, i comportava, també, un gran benefici per a la població del grup, ja que s'hi representaven totes les obres participants en la campanya.

          Tornar al principi

L'any 2000 la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Palamós, amb la voluntat  de recuperar la Mostra de teatre Infantil i Juvenil, es posa en contacte amb alguns membres de La Gespa per tal que col·laborin en la nova etapa de la Mostra. D'aquest contacte, i amb la perspectiva de poder estrenar la tramoia, és a dir, de poder actuar al teatre de Palamós totalment acabat, després de tants anys d'esperar-lo, en va sorgir la voluntat de tornar a preparar una obra a un petit grup de La Gespa. Des d'aquest nucli, es va anar contactant amb tothom que hagués participat amb La Gespa en algun moment i es va engegar la preparació de l'obra "Els pastorets. Una història diferent", que a través del fil conductor que van donant uns pastorets (l'obra amb què es van estrenar els primers membres de la Gespa) fa un repàs històric de les obres que havien representat.  L'any 2000, després de tretze anys d'inactivitat teatral, La Gespa mobilitza una cinquantena d'antics membres, torna a l'escenari, i aconsegueix omplir tres dies seguits La Gorga amb un èxit esclatant. 

Joan Gasull i Batlle

Tornar al principi