La Gespa té els seus orígens en les representacions de Els Pastorets que un grup de joves palamosins van iniciar pels volts de 1965, sota la direcció de Ramon Serra, Ramon Sarquellla i Mn Xavier Ferrer. L'any 1969, representen El més petit de tots, de Folch i Torras, sota el nom d'Agrupació Teatral del Cine Club Palamós i el 1970 van adoptar el nom Grup Escènic Palamosí, Gespa. 

Els primers anys són d'aprenentatge i es representen obres d'entreteniment. Les primeres (1970), Pi, noguera i castanyer, d’Àngel Millà-Lluís Casañas, i El triomf de la carn/Gente bien, de Santiago Rusiñol. El 1971, però, ja es representa La sala d'estar, de Graham Green, que marca la voluntat d'evolucionar cap aun teatre de més alt nivell literari i amb major contingut social.

 En els anys següents alternen les obres d'entreteniment del tipus La família Reniu estiueja, de Santiago Vendrell, o Jo seré el seu gendre, de Jaume Vilanova, amb d'altres més ambicioses com Figuretes de vidre de Tennesse Williams.

La representació d’Aigües encantades, de Puig i Ferrater, el 1974, marca l'inici d'una etapa de teatre molt compromès amb la realitat política del moment i se seleccionen obres amb voluntat d’impulsar el públic a prendre partit a favor del canvi polític i el retorn de la democràcia. Es representen, entre d’altres, Fins al darrer mot, d’Alexandre Ballester, o Cel·la 44, de Feliu Formosa.

Consolidada la democràcia, La Gespa incorpora en la seva selecció obres que pretenen abastar un públic més ampli. Es representen obres com La ciutat de Mahagonny, de Bertold Brecht, o Tartan del micos, de Terenci Moix.

Cap a la meitat de la dècada dels vuitanta, la seva activitat comença a ser interferida per la inseguretat de l'edifici de La Cultura, espai habitual de les representacions.

El tancament d'aquests locals per obres va posar fi a un cicle llarg i brillant de representacions i d'acció en pro del teatre com l’organització de la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil.

 La darrera obra representada fou Un dels últims vespres de Carnaval, de Carlo Goldoni, l'any 1987, que, com a culminació de la trajectòria, es va representar al Teatre Municipal de Girona.

Des que es va iniciar la Mostra de Teatre Amateur de les Comarques Gironines de Sarrià, La Gespa hi va portar sempre les seves obres i hi va poder mesurar el seu nivell en comparació amb els millors grups de Girona, d'Olot o el TEI de Sant Marçal. Amb aquest grup, dirigit per Pep Cruz, va mantenir sempre una molt bona relació i van competir a l'hora de presentar el millor teatre d'avantguarda del moment. Durant bastants anys la preestrena de les obres del TEI es va fer a Palamós.

 Quan la Mostra de Sarrià es va transformar en la Campanya de Teatre Amateur, l'any 1979, assumida per la Diputació de Girona, La Gespa va entrar a la roda de representacions. 

Una nova etapa
L'any 2001, amb el teatre municipal renovat, La Gespa tornar a pujar a l’escenari per representar Pastorets. Una història diferent, un repàs històric de les obres representades en l’etapa anterior, i un record nostàlgic d’aquell grup de joves que s’havia iniciat en el teatre amb Els Pastorets.

A partir d’aquí comença una nova etapa que es caracteritza per la incorporació de nous actors i col·laboradors fins a formar un col·lectiu d’un centenar de persones que, en aquests moments, és capaç de tenir tres obres simultànies en procés.

En els darrers vint-i-quatre anys s’han portat a l’escenari trenta dues obres, disset de les quals han estat producció de l’Agrupació en text i, algunes d’elles, també en música. Les obres sorgides de la imaginació de Telma Romaní (2001, 2002, 2003, 2005, 2007, 2009, 2015), han tingut la característica d’implicar molts actors i han tingut un impacte extraordinari en el públic local. Altres autors i membres com Joan Gasull (2009, 2014), Núria Domenech (2013, 2016), Marc Boix (2017, 2019) i Carles Casanovas (2024) també han produït projectes propis.

Simultàniament s’han seguit representat obres d’autors reconeguts que han permès actuar més enllà de l’àmbit local. Algunes d’elles són: Torna-la a tocar, Sam (2003) de Woody Allen, La casa de les Xives (2006) de Jaume Salom, Entre dones (2007) de Santiago Moncada, Els secrets de la vagina (2010) basada en l’obra d’Eve Ensler, L’amant (2012) de Harold Pinter, Dues dones que ballen (2014) de Josep M. Benet i Jornet, L’Espera (2015) de Remo Binosi, Tots eren fills meus (2016) d’Arthur Miller i L'art de la Comèdia (2019) d’Eduardo de Filippo. 

 Les produccions de més èxit han estat:

Entre dones, de Santiago Moncada, superant la vintena de representacions a diverses localitats gironines i va participar al Fitag 2007, amb una actuació al Teatre Municipal de Girona. Al 14è concurs de Teatre Amateur Rafael Anglada de Santa Coloma de Farners (2008) va obtenir diversos premis: a la millor actriu principal (Nuri Domènech); a la millor obra; a la millor interpretació de grup; i el premi popular per votació del públic. I les següents nominacions: a la millor escenografia, al millor vestuari, maquillatge i perruqueria, a la millor llum i so, a la millor direcció, a la millor actriu de repartiment (Nuri Pérez) i dues nominacions més a la millor actriu principal (Dolors Badosa i Isabel Llambrich)

 Dues dones que ballen, de Josep M. Benet i Jornet, va comptar amb 18 representacions a diverses localitats gironines i barcelonines. Va participar al Fitag 2014, amb actuació a la Sala La Planeta; així com a la III Mostra de Teatre Amateur de Calaf i al X Concurs de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols (2014). Al XIX Concurs de Teatre Malgrat de Mar (2015) obté el 2n premi a millor actriu principal ex-aequo per les Dues dones que ballen. Al 9è Concurs de Teatre Amateur de Cornellà de Llobregat (2015) obté el 1r premi a la millor actriu principal (Àngels Dalmau), 2n premi a la millor actriu principal (Núri Pérez), 1r premi a millor muntatge (David Sagrera), 1r premi millor direcció (Jordi Massoni).

 Tots eren fills meus, d’Arthur Miller, també va superar la vintena de representacions a diverses localitats gironines i barcelonines. Va participar al Fitag 2020, amb actuació al Teatre Municipal de Girona. Al XII Concurs de Teatre Amateur Ciutat de les Roses de Sant Feliu de Llobregat (2017) va obtenir el premi del públic, el premi a millor escenografia (David Sagrera), millor actor repartiment (Pep Oliu), 3r premi actor principal (Martí Pàmies), 3r premi direcció (Jordi Massoni), 2n premi millor companyia.  Al 23è Concurs de Teatre Amateur Rafael Anglada de Santa Coloma de Farners (2017) obté el 1r premi escenografia, llum i so (David Sagrera), 1r premi actriu secundària (Anna Ferrer), 2n premi actor principal (Xavi Salvadó), 1r premi actriu principal (Àngels Dalmau), millor obra, millor obra de votació popular. A banda de les següents nominacions: Elena Buxeda i Gemma Palet com a millor actriu secundària, Martí Pàmies com a millor actor principal, Xavi Casanovas com a millor actor secundari i Jordi Massoni com a millor direcció. La mateixa nit es varen lliurar els premis del Concurs de Sant Feliu de Guíxols on la única categoria premiada va ser per part del públic al premi de la votació popular, tot i estar també nominats a altres categories. Al 39è Concurs de Teatre Premi Vila de Pineda de Mar (2018), va obtenir el premi de votació popular, 2n premi millor actriu principal (Anna Ferrer), 2n premi millor escenografia (David Sagrera). A la 27a Mostra de Teatre Amateur de Tàndem de Santa Perpètua de Mogoda obté el premi espectador (2018).

 Al 2017 sorgeix el projecte del Mikroscènic. Un cicle de representacions de molt petit format fetes per actors i actrius de la companyia, individualment o en petits grups, que es preparen per ser mostrades a la resta de membres de l’Agrupació amb la voluntat de generar un debat constructiu al seu entorn. Aquell mateix any s’estrena “Un tast d’Antígona”. Al 2019 “Estocolm”, esdevé el primer projecte en què la improvisació és l’eina bàsica de treball. D’aquí se’n desprén “L’últim avís”, un projecte que al 2020 es planteja com a microescènic però que acaba saltant a l’escenari en format d’obra de teatre al 2022.

 A l’activitat de Gespa, però, no només s’hi troben representacions teatrals. Al llarg dels anys s’han fet projectes, activitats i col.laboracions diverses. Projectes que perduren en el temps com “La nit blanca”, la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil o “La casa de les Gorguetes”. Activitats com la participació en actes de carnaval, visites guiades teatralitzades a zones o edificis emblemàtics, lectures dramàtiques i espectacles literaris al museu, a la biblioteca, al carrer, etc. Col.laboracions en jornades solidaries, en curtmetratges, en produccions televisives, etc.,

 Per últim, des de Gespa també s’ofereixen càpsules formatives de teatre obertes a tota la població.

 La llarga trajectòria de la companyia i la implicació i compromís amb l’activitat cultural de Palamós, fa que sigui una companyia de teatre amateur de referència a la vila.

El malaguanyat Teatre Carmen
(foto procedent de l’Àlbum Palamós Retrospectiu recopilat per Carles Sapena i editat per l’Ajuntament de Palamós 1983)

Entrevista a Ramon Serra, publicada a El Correo Catalán el 24 d'abost de 1971, on es parla dels començaments de la Gespa