CLUB DE FANS DE LES FFF

ACTA DE CONSTITUCIÓ (1 de maig de 2005)

Acabat d’aixecar i encara entre lleganyes, després del sopar de la Tramviata, m’amorro a la pantalla de l’ordinador perquè ningú no se m’avanci, i anuncio oficialment la constitució del CLUB DE FANS DE LES NENES DEL “FFF”, del qual em proclamo soci fundador i president a perpetuïtat. (Toma democràcia!)

Pepi, Nuri, Meli, Isabel, Aurora, nenes, “vosotras valeis mucho”! Chapeu perquè heu currat com enanes –és una evidència indiscutible- per muntar-nos una vetllada agradable, divertida, entranyable i simpàtica, on no us heu oblidat de ningú i on tothom ha tingut el seu minut de glòria.

Vosaltres sou las sacerdotesses prevervadores (preservatives?) de l’esperit Gespa, allò millor que tenim i que no hem de perdre mai: l’harmonia, el bon “feeling”, el carinyo que hi ha entre tots. El dia que això es perdi, passarem a ser una simple companyia de teatre aficionat -la millor, això sí-, i ara som molt més que tot això. Us estimo.

Relació de membres

(per rigorós ordre d’inscripció)

1. Jordi Massoni

2. Joan Sarquella

3. Xavi Salvadó

4. Alfons Bartolomé

5. Javier Borrallo

6. Dolors Badosa

7. Laura Monzonis

8. David Sagrera

9. Consol Tubert

10. Núria Corredor

11. Marta Riera

Nosaltres, membres fundadors del club de fans de les noies del FFF, en el nostre nom i en el dels altres membres absents,

MANIFESTEM:

Primer: Que el grup de les FFF és de les millors coses que te la Gespa. Elles són les mes trempades, les més guapes, les més enrotllades, les més treballadores, les més joves, les més altes, i les més sexis!

Segon: Que a la Gespa hi ha molt de gallina perquè en els quatre mesos que fa que es va fundar aquest club de fans, només s’hi han inscrit onze persones i això és una vergonya!

Tercer: Que encara que siguem tan pocs, farem molta fressa!

Quart: Que seguim sense tenir clar que vol dir la tercera efa: festes, farres i... fantàstiques? frenopàtiques? fregones? fonamentalistes? fornicadores? ...

Cinquè: Que des d’ara destinarem una part del nostre temps a fer–les hi la vida més agradable: a partir d’avui els hi estendrem totes les rentadores, els hi traurem el gos a pixar cada vespre i els diumenges els hi durem l’esmorzar al llit (això ho ha proposat en Fonso!)

i Sisè: Que no podríem viure sense elles i que les estimem!

(Manifest fundacional proclamat durant el sopar a la Cala del Morro de Vedell, el 3 de setembre de 2005)