“...enmig d’aquest batibull
  per semblar el que no som,
 l’enveja sotja amb mal ull,
     i enscomparem amb tothom.”

                   (ADN Txa–txa–txa, Acte I)

 

 

L’enveja és mala consellera. Vet aquí una veritat tan vella com el món. Immersa en el remolí d’un món de competència sense límits, de cèl·lules mare i de clonacions, d’empelts i de liposuccions, sovint sembla que la humanitat hagi perdut la carta de navegar. Per sort o per desgràcia, les lleis encara mantenen –amb penes i treballs– un cert ordre en tot aquest enrenou. Però, que passaria si s’hi valgués a tot? O si algú trobés un forat que permetés fer passar–hi bou per bèstia grossa? 

 Un biòleg llampat que ha descobert la fórmula d’un sabó d’efectes més que sorprenents. El propietari d’una funerària i un enterramorts sense escrúpols que el proveeixen de matèria primera. Un secretari amb més ploma que un galliner. Una colla de perdularis –amb encefalograma pla–, que fan la feina bruta. Dues germanes solterones –o en són tres?- que esperen fer el negoci del segle. La mestressa d’un sex–shop que ha ideat un pla maquiavèl·lic per venjar–se de les banyes que li posa el seu marit amb la secretària. Una filipina sense papers que es comunica amb el més enllà. Un geperut amb el cor més gros que la gepa. Cinc morts molt vius, i a més, rondinaires. Un assassí a sou calçasses. Un comissari corrupte i una inspectora dels Mossos implacable... i fins a una quarantena de personatges esperpèntics componen aquesta escudella barrejada, que, en format de musical, constitueix la primera incursió de la Gespa en el gènere de l’humor negre més delirant. Un guió de Telma Romaní, musicat per Jordi Carreras i dirigit per Carles Garrido, que s’estrenarà a la Gorga de Palamós la propera tardor. Un musical per cagar–se de por... o per pixar–se de riure!