|
"Un fill, un llibre, un arbre"
De dites populars en circulen centenars. Sovint són sentències sàvies, però no sempre. Una de les més desafortunades és, sens dubte, aquella que proclama que hom, abans de morir, hauria de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Algú, en un temps llunyà, s’empescà la frase i es quedà tan ample. Ara, Pep, Maria, Elisabeth i Antoni viuen atrapats, de molt diverses maneres, en la rotunda sentència d’aquell il·luminat. Mentrestant, Amadeu, escriptor d’èxit mort fa uns anys, s’ho mira tot plegat des del seu jardí-purgatori particular, tenint cura dels seus bonsais amb la parsimònia de qui ja només li queda viure en el record d’aquells que el van conèixer.
|
|
|
|
fotografies |
