L’amor que fa mal. L’amor que destrueix, sotmet, devora... Amor–desig, amor–mentida, amor–sexe, amor–odi, amor–dependència, amor–ràbia. Sona una música sensual a l’Aquari, que, com un cant de sirenes, envolta i embriaga els peixets innocents i els porta a morir entre les dents dels depredadors que s’amaguen entre les ombres. I al cap d’un instant torna la calma a les aigües blau–verdoses. La sang es dissol en l’aigua i els depredadors tornen als seus caus a esperar les noves preses, que sortiran a nedar refiades cada nit, atretes per la llum del neó.  Entreu i asseieu–vos a la vora de la pista, o al fons de la sala, en la penombra. I mireu l’espectacle implacable de la vida i la mort. I tracteu d’esbrinar a quin d’aquests peixets, innocents o assassins, us assembleu. Perquè en el fons d’aquestes aigües, d’aparença falsament tranquil·la, l’Aquari és un mirall i us torna la vostra imatge –allò que us negueu a veure de vosaltres mateixos...

Repartiment: Carla Garrido, Carme Ferrés, Consol Tubert, Dolors Badosa, Mary Hortal, Neus Hortal, Marta Riera, Neus Olivé, Sílvia Mielgo, Sònia Farran, Alícia Andreu, Joan Agulló, Joan Sarquella, Josep M. Oller, Pere Casellas, Xavier Casanovas, Santi Caner, Martí Pàmies i Xavier Salvadó.

Música en viu: Martí Camós, Carles Camós, Imma Presas i Gemma Badosa

Equip tècnic: Joan Morera, Santi Caner, Pere Coll, Carles Garrido, David Sagrera, Joan Morera, Joan Artigas, Alfons Bartolomé, Margarita Flaqué, Àngels Dalmau, Carme Solés.